top
logo

Instagram

@afmmte

COL.LABORA amb AFMMTE

Donativo

La Caixa : ES15-2100-0140-98-0101787095

BBVA :     ES23-0182-4353-71-0200122440

CLUB SOCIAL T. EBRE


Tríptic Club Social T. Ebre


El Club Social Terres de l'Ebre, neix per iniciativa i empenta de l'Associació de Familiars de Malalts Mentals de les Terres de l'Ebre

i obre les portes a tota la població de les 4 comaques de les Terres de l'Ebre.

Ens trobareu a:

c/ Amèrica , 44,  Amposta,

CP: 43870

Telf: 877 062 514

Mòbil 640 969 762



Anunci

Dades Associació

DADES IDENTIFICATIVES


Nom de domini: www.afmmebre.org

Nom comercial: AFMMTE

Denominació social: ASSOCIACIO MALALTS MENTALS DE LES TERRES DE L'EBRE

NIF: G43552066

Domicili social: C/ Lleida, 1 - PB, Sant Carles de la Ràpita, 43540 (TARRAGONA)

Telèfons: 977.74.45.10 / 640.622.121

Correu electrònic: associaciofamiliarsebre@hotmail.es

Inscrita en el Registre (Mercantil / Públic): Departament de Justícia, nº d'incripció 811 (Registre

d'Entitats).

FES-TE SOCI

Si vols rebre informació

per associar-te,

envia un e-mail a:

afmmte@gmail.com

o truca al 977-74-45-10

Anunci

Compartir

TWITTER AFMMTE


Enquesta

Està content amb l'Associació?
 

Contador de Visitas

contador de visitas

Notícies de la Malaltia Mental
La Regió Sanitària de Terres de l’Ebre posa en marxa el Codi Risc de Suïcidi Imprimir Correu
Escrit per Afmmebre   
Divendres, 02 d'Octubre de 2015 19:33

La Regió Sanitària de Terres de l'Ebre posa en marxa el Codi Risc de Suïcidi

L'objectiu és disminuir les temptatives de suïcidi i la mortalitat, sobretot, entre els adolescents i les persones joves

S'implementa el Codi Risc de Suïcidi, que implica els serveis especialitzats de salut mental de la Fundació Pere Mata Terres de l'Ebre

El dia 30 de setembre el Departament de Salut de la Generalitat posa en marxa a la Regió Sanitària de les Terres de l'Ebre el programa Codi Risc de Suïcidi (CRS), que implica els serveis especialitzats de salut mental de la Fundació Pere Mata Terres de l'Ebre. El Codi defineix el circuit a seguir davant d'una temptativa de suïcidi i consisteix en fer un seguiment preventiu i proactiu.

El primer avís el rep normalment el 061 CatSalut Respon, que garantirà el control i el seguiment de tots els casos i realitzarà una primera enquesta, a partir de la qual es determinaran els recursos a mobilitzar segons el grau de gravetat de cada cas.

En els casos en què hi ha una necessitat d'assistència, aquesta es dóna in situ i es trasllada el pacient a un centre hospitalari, si és necessari. Posteriorment,el pacient és visitat pel psiquiatre que determina l'activació o no del codi en el cas que hi ha un risc alt o moderat de suïcidi, i es programarà una visita a un centre de salut mental en un termini màxim de deu dies. Si es tracta d'una persona menor de 18 anys, aquesta visita serà dins els 3 dies següents a l'alta hospitalària.

En tots els casos, el 061 CatSalut Respon farà un seguiment telefònic proactiu post alta del pacient al cap d'un mes, per garantir que hagi acudit a la visita programada al centre de salut mental.

Amb aquestes accions, el sistema de salut pretén:

  • Disminuir la mortalitat per suïcidi
  • Augmentar la supervivència de la població atesa per conducta suïcida, i
  • Prevenir la repetició de temptatives suïcides per part de pacients d'alt risc atesos als serveis d'urgències

Amb el CRS es vol garantir la continuïtat de l'atenció sanitària, ja que el risc de repetició de la temptativa de suïcidi és especialment alt en els dies posteriors a l'alta hospitalària.

El fet que a la Regió Sanitària Terres de l'Ebre l'atenció a la salut mental estigui gestionada per una sola entitat, la Fundació Pere Mata Terres de l'Ebre, facilita que part dels objectius que persegueix el Codi Risc Suïcidi ja estiguin consolidats dins del funcionament habitual d'atenció davant una temptativa de suïcidi. Així, les millores més evidents que comportarà la implantació del Codi a la zona seran el fet que l'activació del 061 CatSalut Respon garantirà el control i el seguiment de tots els casos i la continuïtat assistencial.

El Codi Risc de Suïcidi

Amb aquest nou programa el Departament de Salut segueix les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que ha determinat que el suïcidi és un problema de salut pública de primera magnitud, tenint en compte que s'estima que cada any un milió de persones se suïciden al món, i preocupa especialment perquè és una de les primeres causes de mortalitat en persones joves, sobretot en la franja dels 25 als 44 anys en ambdós sexes.

En aquest sentit, a Catalunya a l'any 2013 es van produir 537 morts per suïcidi, amb una taxa de 7,2 casos per cada 100.000 habitants, per sota de la mitjana de la Unió Europea i de la resta de l'Estat espanyol.

Les estadístiques no registren les temptatives autolítiques, però s'estima que hi ha 20 temptatives per cada suïcidi consumat. En general, les temptatives són més elevades entre les dones que en els homes, tot i què la mortalitat és més elevada entre els homes atès que solen utilitzar mètodes més radicals. És un problema de salut que està entre les primeres causes de mortalitat: evitable. El 86% de les persones que han intentat suïcidar-se presenten diagnòstics psiquiàtrics, essent la depressió major el principal factor de risc del suïcidi.

 

 

 

Per tant, el Codi risc de suïcidi permet:

Definir un procediment d'actuació específica urgent de tots els agents sanitaris implicats davant de la detecció d'un cas amb risc de suïcidi alt

Implantar un procediment homogeni d'actuació per millorar la seguretat dels pacients atesos per conductes suïcides en els serveis d'urgències hospitalàries.

Implantar un procediment homogeni per potenciar la continuïtat assistencial postalta d'urgències o d'hospitalització dels pacients atesos per conductes suïcides (adults i menors d'edat).

Assegurar el seguiment proactiu i la vinculació als centres de salut mental (CSM) dels pacients que continuen amb risc i també el seguiment longitudinalper prevenir-ne la repetició.

Assegurar, des de qualsevol punt d'atenció sanitària, a les persones amb risc de suïcidi, una atenció proactiva i adequada en funció del seu nivell de gravetat.

El Codi Risc de Suïcidi s'està implementant paulatinament a Catalunya des de 2014.

Font:http://www.fpmterresdelebre.cat/cat/item/FTE_CodiRiscSuicidi.html

Darrera actualització el Divendres, 02 d'Octubre de 2015 19:46
 
Un Doodle para el Día Mundial de la Salud Mental, Imprimir Correu
Escrit per Afmmebre   
Dimecres, 16 de Setembre de 2015 11:09

El Día Mundial de la Salud Mental se celebra cada 10 de octubre con el objetivo fundamental de llamar la atención sobre los temas relacionados con la salud mental, sensibilizar a la población e incrementar el apoyo institucional en este sentido.

La Confederación SALUD MENTAL ESPAÑA apoya este día con el propósito de reclamar los cuidados socio-sanitarios apropiados para las personas con problemas de salud mental, contribuyendo a la concienciación social sobre el cuidado de nuestra salud mental, y defendiendo los derechos de las personas con un trastorno de este tipo.

Los problemas de salud mental se dan en personas de todas las edades, regiones, países y sociedades. De hecho, una de cada cuatro personas en el mundo se verá afectada por una enfermedad mental a lo largo de su vida. La Convención Internacional sobre los derechos de las personas con discapacidad se adoptó el 13 de diciembre de 2006 para "promover, proteger y asegurar el goce pleno y en condiciones de igualdad de todos los derechos humanos y libertades fundamentales por todas las personas con discapacidad, y promover el respeto de su dignidad inherente". La Convención se refiere específicamente a personas con discapacidades, al decir que en este concepto se incluyen aquellas que tengan problemas mentales a largo plazo que, al interactuar con diversas barreras, puedan impedir su participación plena y efectiva en la sociedad, en igualdad de condiciones con las demás".

Sin embargo, "cerca de dos tercios de las personas con un trastorno mental nunca solicitan ayuda de un profesional de la salud", según la Organización Mundial de la Salud (OMS). El estigma, la discriminación y la negligencia son obstáculos que impiden que el cuidado y el tratamiento lleguen a las personas con trastornos de salud mental.

Por ello pedimos a Google que cree, para el próximo 10 de octubre, un Doodle para el Día Mundial de la Salud Mental, y nos ayude, de este modo, a concienciar a la ciudadanía acerca de la salud mental.

 

 

 

Link per votar:

https://www.change.org/p/google-google-inc-un-doodle-por-el-d%C3%ADa-mundial-de-la-salud-mental?recruiter=35840653&utm_source=share_petition&utm_medium=facebook&utm_campaign=share_page&utm_term=des-lg-share_petition-no_msg&fb_ref=Default

 

Fuente: https://consaludmental.org/sala-prensa/ponte-en-mi-lugar-conecta-conmigo-empatia-conocimiento-dia-mundial-salud-mental-24310/

Darrera actualització el Dimecres, 16 de Setembre de 2015 11:18
 
Posada en marxa de sis Espai Situa’t més a Catalunya Imprimir Correu
Escrit per Afmmebre   
Dimecres, 09 de Setembre de 2015 11:56

El proper 15 de setembre entren en funcionament sis nous Espai Situa't del projecte "Activa't per la Salut Mental" a Igualada, Santa Coloma de Gramenet, Terres de l'Ebre (operarà a Tortosa i Amposta en dies alterns), Tarragona, Sant Boi de Llobregat i Vilanova i la Geltrú.

Aquests sis serveis completen la segona fase del desplegament del projecte i es sumen als altres sis que ja van entrar en funcionament el passat mes de febrer a Barcelona (districte de Nou Barris), Girona, Granollers, Lleida, Manresa i Sabadell.

Els 12 Espai Situa't són punts d'atenció a persones interessades i/o afectades per un problema de salut mental i les seves famílies i entorn, que ofereix atenció directa i propera, suport, informació, orientació, assessorament i promoció de la inclusió social. És un servei coordinat amb el proveïdor de salut mental del territori i l'associació local.

 

Font:http://activatperlasalutmental.org/posada-en-marxa-de-sis-espai-situat-mes-a-catalunya/

Darrera actualització el Dimecres, 09 de Setembre de 2015 12:04
 
Salut i el Consell de l’Audiovisual demanen evitar els estereotips sobre salut mental en els mitjans Imprimir Correu
Escrit per Afmmebre   
Dimecres, 09 de Setembre de 2015 11:35

El Departament de Salut i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), juntament amb l'entitat Obertament, han presentat avui 7 de setembre el document Recomanacions sobre el tractament de la salut mental als mitjans audiovisuals, un treball dirigit als mitjans per tal que en el desenvolupament de la seva activitat ajudin a informar sobre aquests trastorns de forma més acurada, correcta i sensible, i contribueixin a evitar els estereotips relacionats.

L'acte, que s'ha fet al Col·legi de Periodistes de Catalunya, ha comptat amb el conseller de Salut, Boi Ruiz, el president del CAC, Roger Loppacher, i el president de l'Associació Obertament, Xavier Trabado.

Tots tres agents impulsors de la iniciativa consideren que, per la seva influència en l'opinió pública, els mitjans de comunicació poden ser una eina molt útil en la normalització dels trastorns mentals ajudant a combatre estereotips, ja que moltes vegades, en el tractament que se n'hi fa, s'exagera el risc d'agressivitat i s'afavoreixen la por i la desconfiança en relació amb aquests trastorns.

En aquest sentit, Boi Ruiz ha dit que "hem de treballar tots plegats perquè a les produccions audiovisuals i en els mitjans de comunicació no hi hagi cap element que accentuï l'estigma cap a les persones amb malalties mentals".

També s'ha expressat en aquesta línia Roger Loppacher, que ha subratllat que "els mitjans de comunicació poden ser una eina molt útil en la normalització dels trastorns mentals, ajudant a combatre estereotips". De la seva banda, Xavier Trabado ha destacat que "l'estigma dificulta els processos de recuperació de la persona afectada i del seu entorn" i ha afegit que "els mitjans de comunicació són el gran aliat de cara a lluitar contra aquest estigma".

A la introducció, el document apunta que totes les persones són tan susceptibles de tenir problemes de salut mental com de patir qualsevol altra malaltia. A més, afegeix que el tractament i la recuperació són possibles i que moltes persones amb un diagnòstic a l'àmbit de la salut mental viuen una vida normalitzada.

A continuació, el treball remarca tres característiques que defineixen els problemes de salut mental. La primera, que són habituals, ja que una de cada quatre persones té o tindrà un problema de salut mental al llarg de la seva vida, segons la Organització Mundial de la Salut (OMS). La segona, que són d'interès general, ja que tots estem exposats a patir-ne al llarg de la nostra vida.

I, l'última de les característiques, que estan estigmatitzats, situació que dificulta la recuperació i agreuja el patiment tant com els símptomes del trastorn o fins i tot més que aquests símptomes.

Tot seguit, el dossier identifica alguns tractaments inadequats dels temes de salut mental en els mitjans, com ara considerar-los infreqüents o aïllats, referir-se a les persones amb diagnòstics de salut mental com a violentes, perilloses o imprevisibles, tractar-les amb compassió i paternalisme, i confondre trastorn mental amb discapacitat psíquica o demència. També es considera incorrecte parlar de persones incapacitades i de trastorns que són incurables, així com del tractament farmacològic com l'única via de recuperació.

 

 

Evitar titulars alarmants i comptar amb testimonis

Pel que fa a les expressions adequades per referir-se a aquesta qüestió, el document mostra algunes de les formes incorrectes a evitar i les que seria preferible fer servir i per què. Així, per exemple, es demana evitar titulars alarmants o morbosos que incloguin la salut mental de manera gratuïta per captar l'atenció, de manera que això només s'esmenti quan sigui imprescindible per entendre correctament una notícia i sempre de forma contextualitzada. Tot plegat perquè és clar que tenir un problema de salut mental no és un factor causal de les conductes violentes.

A més, aquestes recomanacions generals es concreten ja sigui per a programes informatius, per a documentals i reportatges en profunditat, i per a obres de ficció. Així, per exemple, en el primer dels casos s'anima a incloure-hi el testimoni d'alguna persona que hagi patit un problema mental, ja que pot fer caure falses creences i aconseguir que el resultat sigui més interessant.

Finalment, al document s'insta que qualsevol persona que trobi un contingut o una representació que consideri inadequat o estigmatitzant pel que fa als problemes de salut mental als mitjans de comunicació s'adreci a Defensa de l'Audiència del CAC o al programa d'actuació Alerta Estigma, de l'entitat Obertament.

El document, ja que s'entén que el tractament dels problemes de salut mental en els mitjans és complex, s'ha el·laborat consultant prop d'una trentena d'entitats i associacions relacionades amb l'àmbit de la salut mental i amb la comunicació. A més, s'emmarca en el conveni de col·laboració signat l'any passat pel Departament de Salut i el CAC.

Font: http://www.salutmental.org/2015/09/07/salut-i-el-consell-de-laudiovisual-demanen-evitar-els-estereotips-sobre-salut-mental-en-els-mitjans/

 
13 mitos sobre la esquizofrenia Imprimir Correu
Escrit per Afmmebre   
Divendres, 04 de Setembre de 2015 17:47

La esquizofrenia es el trastorno mental más "temido" y a la vez envuelto en el misterio de todos los que existen. La incomprensión y el miedo de la esquizofrenia entre la gente que la desconoce suele ser habitual. Según el eminente psiquiatra E. Fuller Torrey la esquizofrenia es "el equivalente moderno de la lepra".

Mientras que la gran mayoría de personas reconocen que la esquizofrenia es una enfermedad mental y no un tipo de comportamiento voluntario, muy pocos están realmente familiarizados con el trastorno.

Por otro lado, las imágenes de agresividad y violencia por parte de alguien "esquizofrénico" son frecuentes en los medios. Tales estereotipos todavía estigmatizan más esta enfermedad y minan cualquier tipo de simpatía hacia las personas con este trastorno. Habitualmente se ha asociado falta de un hogar estable, reducidas oportunidades laborales, disminución en la calidad de la vida, baja autoestima y más síntomas desagradables.

Ya es bastante duro para las personas con esquizofrenia lidiar con esta enfermedad terrible. Pero también tienen que luchar con la confusión, el miedo y el desprecio de los demás.

A continuación se presentan algunos de los mitos generalizados – seguidos de hechos reales – en relación con la esquizofrenia.

1. Las personas con esquizofrenia tienen los mismos síntomas.

Esto no es así, hay diferentes tipos de esquizofrenia. Incluso las personas diagnosticadas con el mismo subtipo de esquizofrenia a menudo poseen síntomas muy diferentes.

Parte de la razón de que la esquizofrenia sea tan misteriosa es porque somos incapaces de ponernos en la piel de una persona con este trastorno. Es simplemente difícil imaginar lo que es tener esquizofrenia. Todo el mundo experimenta la tristeza, la ansiedad y la ira, pero la esquizofrenia parece tan fuera de nuestro ámbito de los sentimientos y la comprensión, que nos es casi imposible hasta su existencia.

Los que no padecemos esta enfermedad debemos preguntarnos, por ejemplo, cómo nos sentiríamos si nuestro cerebro comenzara a jugar malas pasadas, si unas voces invisibles nos gritaran, si hemos perdido la capacidad de sentir emociones, y si hemos perdido la capacidad de razonar lógicamente...

2. Las personas con esquizofrenia son peligrosas, impredecibles y están fuera de control.

En los brotes agudos esto puede llegar a suceder, pero no es la norma, ya que cuando la enfermedad se trata adecuadamente con medicación e intervención psicológica, las personas con esquizofrenia no son más violentas que la población en general. Por el contrario, "las personas con esquizofrenia con más frecuencia tienden a ser víctimas en vez de autores de la violencia", según la psicóloga Irene S. Levine.

3. La esquizofrenia es un defecto de carácter.

La idea de que la esquizofrenia es un defecto de carácter no es más realista que decir que alguien puede prevenir sus ataques epilépticos si realmente lo desea o que alguien puede 'decidir' no tener cáncer haciendo una dieta sana. Lo que a menudo aparece como defectos de carácter son los síntomas de la esquizofrenia, por lo tanto son igualmente incontrolables.

4. El deterioro cognitivo es un importante síntoma de la esquizofrenia.

Las personas con este trastorno efectivamente tienen dificultades con la atención, la memoria y el procesamiento cognitivo, por lo que pueden olvidar tomar su medicación, principalmente en la fase aguda de la enfermedad. Estos son síntomas básicos de la esquizofrenia, aunque no tienen nada que ver con su carácter o personalidad, y que remiten al pasar la fase más aguda.

5. Todos los que sufren esquizofrenia tienen graves síntomas psicóticos.

No todos sufren la enfermedad con un mismo nivel de severidad. Por ejemplo, la mayoría de la gente estará de acuerdo en que las personas no están simplemente deprimidas o felices. Hay gradientes de depresión, que pasa por una suave melancolía de un día, una la depresión clínica profunda e incapacitante. Del mismo modo, los síntomas de la esquizofrenia no son tan distintos. Las alucinaciones auditivas, por ejemplo, pueden aparecer de forma extraordinariamente diferente entre los distintos pacientes.

6. La esquizofrenia se desarrolla rápidamente.

Es muy extraño que esto ocurra. La esquizofrenia tiende a desarrollarse lentamente. Los signos iniciales se muestran a menudo durante la adolescencia. Estos signos suelen aparecer en la escuela, con cierto deterioro social y si es el caso, también laboral, dificultades para gestionar las relaciones y problemas con la organización de la información. Una vez más, los síntomas se encuentran en un continuo. En etapas iniciales de la esquizofrenia, una persona no tiene porqué oír voces. En cambio, sí puede escuchar susurros, que él no los asocia como algo externo. Este período "prodrómico" – antes de la aparición de la esquizofrenia – es el momento perfecto para intervenir y buscar tratamiento.

 


7. La esquizofrenia es puramente genética.

Los estudios han demostrado que en los pares de gemelos idénticos (que comparten un genoma idéntico) la prevalencia de desarrollar la enfermedad ambos individuos es del 48%. Debido a que otros factores están involucrados, es posible reducir el riesgo de desarrollar la enfermedad. Hay varios programas prodrómicos que se centran en ayudar a los adolescentes en riesgo y a adultos.

Junto con la genética, la investigación ha demostrado que el estrés y el entorno familiar pueden desempeñar un papel importante en el aumento de la susceptibilidad de una persona hacia la psicosis. Si bien no podemos cambiar la vulnerabilidad genética, podemos reducir la cantidad de estrés en la vida de alguien, desarrollar habilidades de afrontamiento para mejorar la forma en que respondemos al estrés, y crear un bajo perfil de protección, ambiente familiar tranquilo y sin mucho conflicto y tensión en la esperanza de reducir el riesgo de progresión de la enfermedad.

8. La esquizofrenia es intratable.

Aunque la esquizofrenia no se cura del todo, es una enfermedad crónica eminentemente tratable y manejable, como la diabetes u otras enfermedades. La clave es conseguir el tratamiento adecuado para sus necesidades.

9. Los enfermos de esquizofrenia necesitan ser hospitalizados.

La mayoría de las personas con esquizofrenia viven en comunidad con tratamiento ambulatorio. Una vez más, la clave es el tratamiento adecuado y la adhesión a ese tratamiento, especialmente de tomar la medicación según lo prescrito.

10. Las personas con esquizofrenia no pueden llevar una vida productiva.

Este mito también es falso, muchas personas pueden llevar una vida feliz y productiva. En un estudio a lo largo de 10 años con 130 individuos con esquizofrenia y abuso de sustancias (que aparece en casi el 50 por ciento de los pacientes), muchos habían logrado controlar ambos trastornos, con la reducción de sus episodios de hospitalización y de encontrarse sin hogar, pudiendo vivir por su cuenta y logrando de una mejor calidad de vida. En concreto, el 62'7% controlaban los síntomas de la esquizofrenia; un 62'5% remitieron en el abuso de sustancias; el 56'8% tenían vidas independientes; el 41'4% eran empleados competentes; el 48'9 % tenían contactos sociales regulares; y el 58'3% expresó su satisfacción general con la vida.

11. Los medicamentos les hacen parecer zombies.

Cuando pensamos en medicación antipsicótica para la esquizofrenia, pensamos automáticamente en adjetivos como aletargado, apático, desinteresado y vacante. Muchos creen que esta medicación produce que este tipo de síntomas. Sin embargo, lo más común es que estos síntomas son ya existan debido a la esquizofrenia en sí, o en todo caso, debido a sobremedicación.

12. Los medicamentos antipsicóticos son peores que la enfermedad en sí.

La medicación antipsicótica es el pilar del tratamiento de la esquizofrenia. Los medicamentos antipsicóticos reducen efectivamente alucinaciones, delirios, pensamientos confusos y comportamientos extraños. Estos agentes pueden tener efectos secundarios graves, pero esto es raro. Los fármacos antipsicóticos, como grupo, son unos de los más seguros dentro de los medicamentos de uso común y son el mayor avance en el tratamiento de la esquizofrenia que se ha producido hasta la fecha.

13. Las personas con esquizofrenia nunca vuelven a recuperar el funcionamiento normal.

A diferencia de la demencia, que empeora con el tiempo y nunca mejora, la esquizofrenia parece ser un problema que puede ser reversible con el tratamiento adecuado, según muchos doctores. No hay una línea que una vez que se cruza significa que no hay esperanza para una persona con esquizofrenia. La estabilidad es posible.

Fuente: http://blog.psicoactiva.com/13-mitos-sobre-la-esquizofrenia/

Darrera actualització el Divendres, 04 de Setembre de 2015 18:03
 
« IniciAnterior12345678910SegüentFi »

JPAGE_CURRENT_OF_TOTAL

bottom

Potenciat per Joomla!. Designed by: Free Joomla 1.5 Template, domain hosting. Valid XHTML and CSS.