top
logo

COL.LABORA amb AFMMTE

Donativo

La Caixa : ES15-2100-0140-98-0101787095

BBVA :     ES23-0182-4353-71-0200122440

Facebook ASSOCIACIÓ AFMMTE

Anunci

FES-TE SOCI

Si vols rebre informació

per associar-te,

envia un e-mail a:

afmmte@gmail.com

o truca al 977-74-45-10

Activa't x la Salut Mental

Anunci

TWITTER AFMMTE


Compartir

20 Minutos

Radio

Visitante

Enquesta

Està content amb l'Associació?
 

Hechos Históricos de HOY

Contador de Visitas

contador de visitas

Frase del DÍA

Traductor


Notícies de la Malaltia Mental
Especial Informatiu: ALA TRENCADA Imprimir Correu
Escrit per Afmmebre   
Dijous, 21 de Juliol de 2016 10:13

 

Especial Informatiu: ALA TRENCADA 18.07.2016 Els trastorns d'ansietat i depressió entre els joves de Barcelona han crescut un 30% en els últims cinc anys. Des de BTV, repassem les causes d'aquest augment en un programa d'anàlisi que comptarà amb la presència de professionals del sector.

 

 

Darrera actualització el Dijous, 21 de Juliol de 2016 10:15
 
Las visitas de menores a centros de salud mental crecen un 28% en 5 años Imprimir Correu
Escrit per Afmmebre   
Dijous, 30 de Juny de 2016 11:40

La cifra de menores visitados en los centros de salud mental infantil y juvenil (CSMIJ) ha crecido un 28% los últimos cinco años en Catalunya. Los centros de desarrollo infantil y atención precoz (CDIAP) atendieron el año pasado el doble de niños de 0 a 6 años que hace diez años. El 7,1% de los menores de 15 años acudió a un psicólogo en el 2014, frente al 4,6% que lo hizo el 2010.

Estos son algunos de los datos que recoge el informe sobre la atención a la salud mental infantil y adolescente en Catalunya elaborado por la Fundació Pere Tarrés y la Federació Salut Mental Catalunya, que pone de manifiesto que se trata de una problemática que va en aumento pero que no está bien identificada ni cubierta. Representantes de ambas instituciones explicaron ayer que el actual sistema de atención a la salud mental infantil está desbordado y centrado en los casos más graves –"que se atienden con una calidad limitada"– y apenas se destinan recursos para la prevención y promoción, que son las actuaciones que necesitaría el grueso de la población y que evitarían que la prevalencia de los problemas mentales crezca.

Rosa Coscolla y Marta Poll, responsables del informe, justificaron que es difícil hacer una radiografía detallada de la salud mental de los niños y jóvenes porque sólo hay datos parciales, dispersos y sin homogeneizar. A modo de ejemplo, comentaron que no han sido capaces de averiguar cuál es la espera media para ser atendido por los servicios de salud mental públicos, aunque sí han constatado que los centros están saturados y que se ha reducido el número de visitas anuales. "La media está en seis al año, lo que implica que no se realiza terapia continuada, y también vemos que en unos centros se hace tratamiento con familias pero en otros no...", detalló Coscolla en rueda de prensa.

 

 

Y esta es precisamente otra de las carencias que detecta el informe: la desigualdad en el acceso a los servicios y en los tratamientos en función del lugar de residencia o de la vulnerabilidad social de las familias de los afectados, ya que la falta de recursos públicos hace que muchas familias acaben acudiendo a centros privados. De hecho, la pobreza figura como uno de los factores que aumentan el riesgo de padecer trastornos mentales, igual que las rupturas y los conflictos familiares. De ahí que expertos y familias reclamen un abordaje multidisciplinar del problema, con una mayor implicación y coordinación de escuelas, institutos, servicios sociales, entidades de ocio infantil y juvenil, pediatras y el resto de los servicios sanitarios. Consideran que ello permitiría mejorar la salud mental de quienes tienen factores de riesgo, prevenir que desarrollen trastornos o detectarlos y tratarlos antes de que estos se agraven. Porque, según la OMS, entre el 10% y el 20% de los niños y jóvenes presentan alguna problemática de salud mental, y el 75% de los trastornos mentales se inician antes de los 18 años.

Pero integrar a maestros, médicos, psicólogos, trabajadores sociales, monitores de tiempo libre, etcétera en la detección, apoyo y atención de los niños y jóvenes con problemas de salud mental exige formación, más servicios, hacer estudios y sistematizar la información, diseñar y aplicar programas de prevención... Es decir, más recursos, sobre todo económicos.

"El Departament de Salut dedica menos del 4% de su presupuesto a salud mental; sólo con que dedicara el 5% ya notaríamos una mejora clara", dijo el presidente de la Federació Salut Mental de Catalunya, Israel Molinero, que comentó que también habría que reforzar los recursos destinados desde Ensenyament y desde Treball i Afers Socials para facilitar formación, viviendas e inserción laboral a los afectados. En realidad, enfatizó, el Pla Integral de Salut Mental i Addiccions 2014 de la Generalitat ya prevé integrar las intervenciones de todos estos ámbitos en la infancia y la adolescencia, pero está paralizado y sin financiación.

Fuente: http://www.lavanguardia.com/vida/20160610/402401474622/las-visitas-de-menores-a-centros-de-salud-mental-crecen-un-28-en-5-anos.html

 
Definiciones de los diferentes trastornos y síndromes que podemos encontrar en las clases. Imprimir Correu
Escrit per Afmmebre   
Divendres, 17 de Juny de 2016 10:41

Si vamos a una escuela común, nos encontraremos con diferentes niños, niñas y adolescentes que pueden tener o no dificultades para aprender, pero ¿Quién puede decir que nunca tuvo dificultades en el colegio?, ¿todos aprendimos con facilidad a leer, escribir, sumar, restar, etcétera?, ¿aprendimos inglés, física, química o computación de manera natural y espontánea o tuvimos que recurrir a alguien que nos ayudara con aquello que nos costaba aprender?, tal vez nuestra memoria sea frágil, pero lo importante es reconocer que cada uno de nosotros tuvo ciertas limitaciones en el aprendizaje, claramente en diferentes dimensiones e intensidad.

Actualmente en la escuela regular podemos encontrar un niño o niña con discapacidad intelectual, con baja visión, con déficit atencional, o autismo o trastorno del lenguaje, tal vez con problemas emocionales, fobias, embarazos adolescentes, víctimas de violencia intrafamiliar, dificultades de aprendizaje entre otros muchos trastornos, los que afectan el rendimiento escolar y la adaptación de muchos escolares.

 

 

    

 

    

 

     

 

    

 

   

Darrera actualització el Divendres, 17 de Juny de 2016 11:11
 
Video Trantorno Obsesivo Compulsivo. Imprimir Correu
Escrit per Afmmebre   
Dimecres, 01 de Juny de 2016 12:19

Video Trantorno Obsesivo Compulsivo.

Tengo TOC del tipo obsesivo puro al igual que muchas más personas. Encontrar información sobre los que somos del tipo "atormentados" y más concretamente experiencias, suele ser algo difícil. En este vídeo explico el funcionamiento de este tipo de TOC y de cómo he logrado superarlo.

 

 

JavaScript is disabled!
To display this content, you need a JavaScript capable browser.

Darrera actualització el Dimecres, 01 de Juny de 2016 12:24
 
Estigma i discriminació Imprimir Correu
Escrit per Afmmebre   
Dimarts, 03 de Maig de 2016 10:33

 

És molt probable que un dia, un amic teu, un company de feina, un familiar o tu mateix, experimenti un problema de salut mental. No obstant això, la salut mental segueix sent un tema tabú a la nostra societat, envoltat de prejudicis, ignorància i por.

Què vol dir això de l'estigma?

L'estigma fa referència a l'atribució de qualitats negatives i despectives sobre un col·lectiu de persones, les quals passen a ser vistes, pensades i tractades a través d'un prisma construït a força de prejudicis i manca d'informació. Les persones amb problemes de salut mental som considerades imprevisibles, incapaces per treballar i prendre decisions, poc intel·ligents, febles i agressives. Estereotips tots que no es corresponen amb la realitat, però que influeixen en les actituds i comportaments que els altres tenen cap a nosaltres.

Aquest estigma i la discriminació com a conseqüència són la principal barrera que ens trobem per a la recuperació, el benestar i en definitiva, per tenir una vida plena i normalitzada.

Patim l'aïllament social: sovint tenim dificultats per parlar sobre la nostra salut mental per por a la incomprensió i de vegades som rebutjats o ignorats un cop ho manifestem.

Se'ns exclou de les activitats socials: estudiar, anar a comprar, llogar una casa, anar de vacances o unir-se a un club són coses a les quals de vegades no podem optar les persones amb problemes de salut mental per la discriminació que patim.

Tenim dificultats per aconseguir o mantenir una feina: si manifestem en una entrevista laboral que tenim un diagnòstic de salut mental, és probable que se'ns discrimini en la selecció i no aconseguim la feina, per la qual cosa de vegades hem d'amagar-ho. D'altra banda, alguns de nosaltres hem estat acomiadats per raó de tenir un trastorn mental.

Ens costa demanar ajuda: molts de nosaltres, per por a ser etiquetats, fins que no patim una crisi severa no acudim als serveis de salut mental, per la qual cosa la recuperació és més lenta i difícil.

Patim l'autoestigma: assumim els estereotips i prejudicis socials com a propis des que ens diagnostiquen i aquest autoestigma ens fa autolimitar-nos, tenir baixa autoestima o manca d'expectatives de recuperació.

Segons l'OMS, l'estigma per raó de salut mental és un problema global i la lluita per eradicar-lo ha de ser una prioritat en qualsevol societat democràtica i lliure.

Com d'estès està l'estigma?

El 28 % de la població general no entrevistaria per a una feina una persona amb un trastorn mental.

El 44,9 % dels familiars de les persones amb un trastorn mental no li llogaria un pis a una persona afectada.

El 18 % de la població considera que les persones amb malaltia mental són perilloses.

El 51 % de les notícies sobre la malaltia mental estan relacionades amb assassinats.

Mites que contribueixen a l'estigma

Mite: Els problemes de salut mental són estranys.

Realitat: Els problemes de salut mental són comuns, afecten 1 de cada 4 persones.

Mite:Les persones amb un trastorn mental no poden treballar.

Realitat: Probablement treballes amb algú que té o ha tingut un problema de salut mental.

Mite: No conec ningú amb un trastorn mental.

Realitat: Algú que coneixes o estimes ha passat o està passant per un problema de salut mental.

Mite: Les persones amb trastorn mental són violentes i imprevisibles.

Realitat: Les persones amb un trastorn mental no són més violentes que la resta de la societat.

Mite: La gent que passa per un problema de salut mental és diferent.

Realitat: Tots podem tenir un problema de salut mental igual que tots podem tenir malalties físiques.

Mite: Millor deixar la gent sola quan passen per un problema de salut mental.

Realitat: La persona que passa per una experiència així, majoritàriament desitja tenir la família, els amics i els companys al seu costat.

Mite: No hi ha res que pugui fer jo per ajudar algú amb un trastorn mental.

Realitat: Hi ha moltes coses que es poden fer per donar suport a una persona amb un trastorn mental.

Què pots fer per combatre l'estigma?

Tot i que no siguis una persona afectada per un trastorn mental, hi ha maneres molt simples d'actuar contra l'estigma i la discriminació.

1. Sobretot, escolta

Si algú et ve a explicar que està passant o ha passat per un problema de salut mental, no l'intentis evitar. El pas de demanar ajuda pot ser molt difícil de donar per l'altra persona. A més, no cal que diguis res si no saps què dir. Sovint un gest de suport com agafar la mà o una abraçada expressa molt més que les paraules.

2. Mantingues el contacte

Dóna-li temps. Algunes persones prefereixen un missatge al mòbil o un correu electrònic en comptes de parlar per telèfon o cara a cara. Demostrar de tant en tant que continues allà i que pot comptar amb tu pot ser de gran ajuda.

3. Informa't per saber-ne més

Pots cercar més informació sobre els trastorns mentals. Si creus que necessites ajuda, la pots trobar a diferents serveis i suports.

4. Inicia una conversa sobre salut mental

Qualsevol persona pot experimentar un problema de salut mental. Per això, ser capaç de parlar-ne és important per a tots nosaltres. No has de ser un expert sobre el tema, només mostrar interès. Els nostres consells per iniciar una conversa et poden ser de gran ajuda.

5. Ajuda a combatre l'estigma

La salut mental ens afecta a tots. En conseqüència, tothom té la responsabilitat de contribuir en la construcció d'una comunitat mentalment saludable, que doni suport a la inclusió social i redueixi així la discriminació:

Aprèn a compartir fets i experiències sobre salut mental.

Alça la veu en protesta quan algú expressa prejudicis.

Continua donant suport a la gent quan estan passant per una època mentalment inestable.

No etiquetis ni jutgis les persones amb trastorn mental, tracta'ns amb respecte i dignitat com faries amb qualsevol persona.

No ens discriminis quan participem en tasques domèstiques, laborals, accions comunitàries... o qualsevol iniciativa en què decidim contribuir.

Parla obertament de la pròpia experiència en primera persona o com a amic, familiar o simplement com a ciutadà que se'n preocupa. Com més amagat estigui el problema, més es perpetuarà la creença que el trastorn mental és vergonyós i necessita ser encobert.

Font: https://obertament.org/ca/salut-mental-i-discriminacio/estigma-i-discriminacio

 
« IniciAnterior12345678910SegüentFi »

JPAGE_CURRENT_OF_TOTAL

bottom

Potenciat per Joomla!. Designed by: Free Joomla 1.5 Template, domain hosting. Valid XHTML and CSS.