BARCELONA  «Una alumna em va venir a explicar que havia pensat en autolesionar-se». Flors Moreno, professora del Col·legi M. Immaculada de Tremp, Lleida, comparteix amb l’ARA que en els més de vint anys que porta exercint de mestra ha viscut moltes situacions com aquesta, en què alumnes comparteixen amb ella problemes vinculats a la salut mental. Mentre intenta fer el possible per ajudar, és plenament conscient que no sempre té les eines: «Els professors a vegades hem de ser psicòlegs, i ni ens toca ni en sabem».

A Moreno li preocupa que, sense voler, i per manca de coneixement, pugui actuar d’una forma inadequada. I precisament per ampliar aquests coneixements entre els docents, l’associació Obertament ha posat en marxa un projecte amb material i unitats didàctiques perquè es puguin abordar amb els alumnes aspectes sobre la salut mental. L’objectiu és normalitzar-ne el tracte i generar un entorn més obert i actiu a l’hora de detectar aquest tipus de situacions i conviure-hi.

A l’escola ens venen a dir coses que encara no han explicat a casa ”

FLORS MORENO professora del Col·legi M. Immaculada de Tremp

«No serveix de res saber resoldre una arrel quadrada o saber-se les capitals d’Europa si no saps com gestionar el malestar emocional», afirma Moreno. Per això considera imprescindible parlar de benestar emocional i salut mental a les aules, on els adolescents passen moltes hores i on es podrien detectar molts problemes de salut mental. «A l’escola ens venen a dir coses que encara no han explicat a casa», assegura. Però per tal que els mestres puguin donar resposta, cal formació i també recursos: «Si no reduïm ràtios, si no tenim agents de salut a l’escola, que no costa tant tenir una infermera escolar, un educador social, una psicòloga o un agent de salut, tu com a professor només pots acollir aquesta persona». Critica que aquesta manca d’eines, sumada a la lentitud del sistema públic de salut, genera situacions en què, encara que els mestres tinguin els coneixements per afrontar i acompanyar el jove, el tractament real del trastorn no arriba.

L’Adriana Aparici i l’Eiden Reinaldo són dos joves activistes per la salut mental i testimonis en primera persona del que és viure un trastorn alimentari, en el cas de l’Adriana, i una depressió, en el cas de l’Eiden. Coincideixen en la importància que van tenir els docents en la seva recuperació, igual que els companys i amics que sabien el que els passava. L’Adriana, que ara té 27 anys, recorda per exemple que tenia més temps per fer els exàmens. «Em passaven els deures i quan tothom ja ho sabia, si necessitava sortir de classe perquè em trobava malament o m’angoixava, ho entenien», rememora.

També puntualitza que a vegades no es tracta només dels estudis. Ella, per exemple, havia de fer la selectivitat i necessitava un suport emocional més que acadèmic. L’Eiden explica que faltava habitualment a classe perquè no tenia forces per sortir de casa. Com que entenia el que li passava, el seu tutor no només li feia arribar els deures, sinó que també li donava més temps per fer els exàmens i li deixava recuperar els que no li haguessin anat bé. En cap dels dos casos, però, es va identificar el seu problema des de l’institut.

Com la pandèmia ha afectat la salut mental a Catalunya

La salut mental: nou temari i sense tabús

L’Adriana recorda que no menjava, deia que no li agradava res i per a tothom era «la noia que mira: fa això», sense més. «Potser si haguessin tingut formació haurien pogut identificar-ho abans», opina. De fet, ni tan sols ella mateixa sabia el que tenia fins que els van fer unes xerrades en què els van parlar dels trastorns alimentaris: «M’hi vaig sentir identificada. Aleshores vaig saber que a mi m’estava passant alguna cosa i que era allò. Vaig trobar una xarxa de suport on demanar ajuda».

De la mateixa manera, els companys de classe i amics són clau. Moreno explica que a vegades els amics són els que donen l’alerta perquè veuen que alguna cosa «no va bé», i un cop els joves tenen les eines per entendre i identificar aquests problemes en els companys, poden ser un suport. «La meva psicòloga va parlar amb els meus amics perquè sabessin què em passava i com ajudar-me i per a mi van ser una gran ajuda», comenta l’Adriana.

Arran de la pandèmia hi ha hagut un augment del malestar emocional i dels problemes de salut mental en els joves , estan sorgint nous casos i alguns que no són nous però que també surten ara i porten molt temps de malestar al darrere, descriu Moreno, que creu fermament en la importància de parlar-ne obertament. «Igual que hem normalitzat que una noia et demani anar al lavabo perquè li ha vingut la regla, i de la mateixa manera que diem que algú no ha vingut a classe perquè s’ha trencat una cama o té gastroenteritis, hem de normalitzar poder dir que té anorèxia o depressió».

De fet, Moreno és també mare d’una jove que va patir un ingrés hospitalari per motius de salut mental i ella no va dubtar ni un segon a explicar als companys de classe què havia passat i com podien ajudar-la: «Li van escriure cartes, van fer recordatoris, li van trucar i van estar pendents d’ella. Els adolescents, si els en fas partícips, responen bé», afirma.

Les dades de salut mental

El 18,9% dels joves amb algun trastorn de salut mental han estat discriminats per part del professorat, segons dades de l’últim estudi d’Obertament relatives al 2016. Un 51,3% havien decidit ocultar-ho als professors i un 53% als companys i companyes de classe. L’any passat, Salut va presentar un informe breu sobre els efectes del confinament en la salut mental en què es recollia que els trastorns d’ansietat havien arribat a ser el 2,3% dels motius d’urgència, mentre que els trastorns d’estat d’ànim s’havien mantingut per sota del 0,5%. A més, les patologies que més van augmentar l’any 2020 van ser el trastorn d’ansietat (un 2,41% al Centre de Salut Mental d’Adults i un 2,07% al Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil) i el de la conducta alimentària (TCA) amb un 1,57%. Arran de la pandèmia, Salut va detectar un gran increment de consultes per problemes d’ansietat i idees de suïcidi, de desesperança, problemes d’insomni i d’irritabilitat, entre d’altres.

Font: Mar Bermúdez i Jiménez https://www.ara.cat/societat/educacio/professors-volen-eines-salut-mental-alumna-em-explicar-pensava-autolesionar_1_4428093.html

 

Por AFMMTE

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Social Messenger