El passat 11 de noviembre a les 20:00 h tarda, diversos membres de la nostra Associació, van assistir a la xerrada que es va realitzar al Consell Comarcal del Montsià, sobre la Marató de TV3 del 2010, enguany el seu lema és «Contra les lesions Medul.lars i cerebrals adquirides».

Conduïda pel periodista Albert Om, aquesta nova edició, la dinovena, s’enfrontarà amb el repte de donar a conèixer unes lesions que canvien dràsticament la vida de qui les pateix i aconseguir recursos econòmics per impulsar la recerca biomèdica en aquest àmbit. I ho farà renovant una fórmula pròpia, la que combina divulgació, sensibilitzaciói entreteniment, i que des del 1992 té la capacitat del cojunt de la societat.

La jornada del 19 de desembre es viurà intensament dins i fora del plató, amb el testimoni de persones afectades, que ens explicaran com conviuen amb les seqüeles físiques, mentals i emocionals derivades de les lesions, amb l’esperança posada en la recerca, i les innombrables mostres de suport protagonitzades per la societat.

El 19 de desembre, entre tots, lluitarem per superar les conseqüències del dany medul•lar i cerebral: la paràlisi, els trastorns sensitius, cognitius i psicològics.

Lesions medul•lars i cerebrals adquirides
El sistema nerviós central és el gran centre processador del cos. Està format pel cervell, el cerebel, el bulb raquidi i la medul•la espinal.

Una lesió al cervell o a la medul•la pot alterar-ne el funcionament i condicionar de manera notable la vida d’una persona. Molts afectats queden greument discapacitats i necessiten l’ajuda constant de la família.

Aquestes lesions apareixen de manera sobtada, i gairebé el 80 per cent tenen un origen traumàtic. Les causes més habituals són els accidents de trànsit, esportius i laborals. Algunes malalties, com els accidents vasculars cerebrals o certs tumors també poden causar aquests tipus de lesions.

La medul•la espinal

Els fons recaptats a La Marató 2010 permetran avançar en la recerca sobre les lesions medu·lars i cerebrals adquirides.
La medul•la espinal és un cordó nerviós que s’estén des de la base del cervell fins a la regió lumbar. Està protegida per la columna vertebral i funciona com una línia telefònica d’anada i tornada: a través seu el cervell envia missatges als músculs, ja sigui per moure’s o per quedar-se immòbils; i a l’inrevés, el cos envia missatges al cervell sobre sensacions, tacte, olors, temperatura, etc.

Com es pot lesionar la medul•la?

Un traumatisme pot pressionar la medul•la o, en casos més greus, arribar a seccionar-la. És el que diferencia les lesions incompletes de les completes. En les lesions incompletes, un o més dels anells ossis de la columna es trenquen o es desplacen i pressionen la medul•la espinal. En aquest cas, quedaran alguns músculs actius per sota el nivell de la lesió i l’afectat mantindrà part de la sensibilitat i la mobilitat.

En les lesions completes, les vèrtebres arriben a seccionar la medul•la i es produeix una interrupció total de les vies nervioses i, per tant, la pèrdua de sensibilitat i una paràlisi muscular total per sota el nivell de la lesió.

Les conseqüències de la lesió medul•lar seran més o menys greus segons on es localitzi la lesió. Si la lesió és a la zona cervical, es produeix una tetraplegia, és a dir, la pèrdua o disminució de la sensibilitat i la mobilitat de totes les extremitats i del tronc. Si és a la zona toràcica i lumbar, provoca una paraplegia. En aquest cas, la paràlisi afecta únicament les extremitats inferiors i la part del tronc per sota de la lesió.

La pèrdua del control dels esfínters, les úlceres provocades per la pressió excessiva en alguna part del cos, trastorns a nivell de l’esfera sexual, l’espasticitat muscular, les contractures, etc. són algunes de les conseqüències, moltes vegades poc conegudes, que pateixen els lesionats medul•lars.

El cervell
El cervell és l’òrgan més complex del cos i comanda tots els altres òrgans. Controla el moviment, les emocions, la conducta, les sensacions, les percepcions i els sentits. També regeix les funcions mentals superiors: la intel•ligència, la memòria, l’atenció i el llenguatge.

Qualsevol dany cerebral pot afectar les capacitats físiques, mentals i emocionals de la persona.

Traumatisme cranioencefàlic

El dany que sofreix el cervell després d’un cop rep el nom de traumatisme cranioencefàlic. Els teixits es lesionen per l’impacte que es produeix sobre el crani o pel moviment d’acceleració i desacceleració que hi ha al cervell.

Després d’un traumatisme greu és habitual que es doni una pèrdua de consciència o coma. Les conseqüències són més greus depenent de la intensitat i durada del coma.

La lesió pot afectar tot el cervell i comporta dèficits físics (en l’àmbit sensorial, la sensibilitat, la coordinació motora, el to muscular, el control dels esfínters..) com conductuals i cognitius (en la concentració, la memòria, el raonament, canvi de caràcter, impulsivitat, falta d’iniciativa…), que donen lloc a una discapacitat lleu, moderada o severa.

L’ictus

L’ictus o accident vascular cerebral és una alteració brusca i greu de la circulació de la sang al cervell. Es produeix quan s’interromp de manera sobtada el subministrament de sang a una part del cervell o quan es rebenta un vas cerebral, fet que provoca una hemorràgia.

L’ictus afecta, sobretot, persones d’edat avançada, però també es pot donar en joves i nens.

Els símptomes més habituals són la pèrdua de força sobtada a tota una banda del cos, dificultats per parlar o alteracions en la visió.

L’atenció precoç pot evitar que la lesió cerebral es pugui agreujar.

I ara, què?
Després del xoc mental i físic que suposa una lesió cerebral o medul•lar, la majoria de persones se senten ansioses, espantades i confoses. Les seqüeles que comporten aquestes lesions provoquen greus discapacitats funcionals i cognitives.

Aquestes lesions es fan de manera sobtada. En pocs segons canvia de manera radical la vida d’una persona, de la seva família i del seu entorn.

Actualment, la medul•la espinal no té la capacitat de regenerar-se, ni es pot reparar amb cirurgia. Avui tampoc no és possible la recuperació completa després d’un dany cerebral greu.

La rehabilitació funcional i neuropsicosocial són les eines clau perquè els afectats s’adaptin a la seva nova realitat i arribin a ser el màxim d’independents possible.

La investigació és l’esperança per a tots els afectats. Cal trobar tractaments efectius que millorin el pronòstic d’aquestes lesions i ofereixin més qualitat de vida a les persones que en tenen.