Més de la meitat de les persones més grans de 60 anys pateixen dolor crònic i això fa que el risc de depressió es pugui multiplicar per quatre, malgrat que en molts casos no es diagnostica. La relació entre el dolor i la depressió és molt freqüent en persones grans, però encara és poc conegut pels professionals sanitaris no especialitzats en psicogeriatria.
L’expressió clínica que s’associa més freqüentment amb la depressió és la tristesa, però en aquestes edats «és més freqüent trobar canvis d’humor, irritabilitat o alteracions del comportament, que són símptomes indirectes que poden passar desapercebuts», assenyala el subdirector mèdic de l’Hospital Sagrat Cor Germanes Hospitalàries, Manel Sánchez.
La depressió i el dolor crònic associat pot aparèixer en el 13% de les persones grans.
Es calcula que la prevalença de dolor crònic en les persones de més de 60 anys supera el 55% i en les de més de 75 anys supera el 62%, molt per sobre del que es troba en les persones joves, que va des del 15 al 45%.
Tractament integral del pacient
Abordar d’una forma integral el dolor i la dimensió emocional del pacient ha estat un dels missatges que més s’ha destacat en les Jornades d’Actualització en Psicogeriatria organitzades per l’Hospital Sagrat Cor de Barcelona, amb la participació de quatre-cents professionals de tot el món.
Sense aquest abordatge integral, «correm el risc d’abusar dels fàrmacs analgèsics«, ha advertit el psiquiatre Jorge Olivera, responsable del Programa de Psicogeriatria de l’Hospital San Jorge d’Osca, que ha recordat que poden tenir efectes secundaris importants en el cas dels opiacis. L’altre problema és «no tractar el component emocional depressiu, que pot ser greu fins al punt d’augmentar el risc de suïcidi«.
Segons Olivera, la depressió fa que el llindar del dolor es redueixi, «creant un bucle perillós que acaba empitjorant greument la situació de la persona gran».
Font: https://www.ccma.cat/324/el-risc-de-depressio-es-multiplica-per-quatre-en-les-persones-grans-amb-dolor-cronic/noticia/3231719/