Un 5% de la població espanyola (uns 2.350.000 ciutadans) té depressió. Els trastorns de salut mental com la depressió i l’ansietat (que es troben darrere de molts intents de suïcidi) han augmentat en els últims anys, especialment després de la pandèmia de covid-19 i en la població infantojuvenil. Però la depressió continua sent un problema de salut pública en la població general. «Hi ha molts tipus de depressió. És moltes malalties en una de sola», assenyala Amanda Rodríguez, psiquiatra del Programa de Depressió Resistent de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona.

Rodríguez defensa una «psiquiatria personalitzada» que tracti cada cas de manera diferent, ja que no tots els fàrmacs són igual d’efectius en tots els pacients. Per exemple, l’esketamina i, molt més selectivament, les cirurgies que fan hospitals com el Sant Pau, han demostrat ser efectives en els casos de depressió resistent, és a dir, que no reaccionen a altres teràpies. Per a aquesta psiquiatra, aquestes noves opcions terapèutiques, que inclouen l’ús d’antiinflamatoris en depressions que han demostrat estar relacionades amb la microbiota intestinal (i no a causa de dèficits de serotonina), obren un «canvi de paradigma» en el tractament d’aquest trastorn de salut mental.

Darrere de malalties com la depressió hi sol haver una multitud de factors. El seu origen és divers. Rodríguez creu que si els casos de depressió resistent estan augmentat és, «possiblement», perquè els psiquiatres no els estan diagnosticant ni tractant «bé». «La prevalença no baixa perquè no s’està tractant bé i fem resistents els pacients», assenyala. Per exemple, un sistema immunològic alterat, o un sistema hormonal alterat, o el tracte gastrointestinal (també anomenat el ‘segon cervell’) poden haver sigut l’origen de l’estat depressiu.