Fa anys que els científics estudien la relació entre la microbiota intestinal i tots els òrgans del cos. I més recentment, s’han centrat en el cervell. Aquest òrgan, el més complex del nostre organisme, necessita molts nutrients per renovar-se i per tal de tenir les necessitats cobertes del dia a dia. I aquests nutrients provenen del que mengem.

«Cada dia, necessitem 84 nutrients diferents i com menys variada sigui la dieta, més ens allunyarem d’una microbiota sana», assegura José Manuel Fernández-Real, catedràtic de Medicina de la Universitat de Girona i cap de secció d’Endocrinologia de l’hospital Dr. Josep Trueta.

Les neurones del cervell es comuniquen a través d’unes substàncies que s’anomenen neurotransmissors. Els bacteris intestinals, segons els investigadors, també produeixen neurotransmissors. Mireia Vallès-Colomer, investigadora de la Universitat de Trento: «Qualsevol molècula que nosaltres relacionem amb la salut mental: la serotonina, dopamina, el GABA, en gran part, és produïda també pels bacteris».

Tots dos experts participen en la novena edició dels The Barcelona Debates on the Human Microbiome, un congrés internacional molt important sobre el microbioma que organitza Irsicaixa.

En un article publicat a la revista científica Cell Metabolism, Fernández-Real, exposava que quan tenim prolina en excés, un aminoàcid que està present en una gran quantitat d’aliments, pot ajudar a desencadenar depressió. Especialment en tenen, diu l’investigador, els peus de porc i la gelatina. Però també la carn vermella, en general. Quan els bacteris intestinals estan descompensats, no són capaços de sintetitzar la prolina. En canvi, quan tenim una microbiota sana, els microorganismes ens protegeixen. «Hem de veure la microbiota com un primer fetge que metabolitza tot el que mengem, tots els nutrients que hi arriben».

Mireia Vallès-Colomer, autora principal del primer estudi en humans en què descrivia el rol del microbioma en la salut mental, ha presentat els resultats en aquest congrés. La seva recerca ha detectat uns bacteris antiinflamatoris, coprococcus i dialister que contribueixen a un ambient intestinal més sa. I que les persones amb depressió o ansietat en tenen menys quantitat. També han observat que una alimentació rica en fibra és bàsica per augmentar el nombre d’aquests bacteris antiinflamatoris.

«La inflamació també forma part de la patologia de la depressió i una dieta rica en fibres fan créixer més els bacteris amb propietats antiinflamatòries», explica Mireia Vallès-Colomer, investigadora de la Universitat de Trento.

En aquest estudi, el que han fet és trasplantar la microbiota de persones amb depressió i d’altres de sanes en ratolins per veure si això canviava el comportament dels animals. I sí que els hi modificava el comportament. «Els ratolins deprimits, quan els posaven en una piscina, tenien menys ganes de nedar, de lluitar per a la seva supervivència.»

Microbiota i salut mental

«La importància de l’intestí no ha estat prou valorada i ara sí que ens comencem a plantejar la possibilitat de complementar les teràpies existents per tractar la depressió amb d’altres que poden influir sobre el microbioma.»

L’efecte que la microbiota té en la nostra salut no sobta els investigadors perquè cada vegada hi ha més estudis sobre com hi incideixen. Tot i això, cal tenir en compte que aquests estudis són observacionals i encara cal veure si la microbiota és la causa de trastorns mentals, com ara la depressió, o n’és la conseqüència. «En molts casos, sembla que puguin ser les dues coses.»

La recomanació dels experts és clara: hauríem de tenir una dieta més diversa amb més verdures, fruites, iogurts i menys aliments processats o ultraprocessats. La dieta mediterrània és la millor opció, asseguren, tant per a la microbiota com per al nostre cervell.

A banda, també recomanen consumir llegums, fruits secs, peix i oli d’oliva, de forma diària i regular. Les dietes massa restrictives o repetitives no són beneficioses per a la microbiota. I també recomanen qualsevol activitat que redueixi el nostre estrès i, de retruc, les colònies de microorganismes. Tenir un estil de vida més actiu és positiu tant pel trànsit intestinal com per a la composició de bacteris.

«Menjar tranquil és molt important. I tot i que encara no hi ha prou evidència científica, s’estan fent molts estudis sobre els desdejunis de 12-14-16 hores en què s’observa que podrien ser beneficiosos per a la microbiota.» Però tal com comenta la investigadora, el fet de sopar tan tard, tal com fem aquí a Catalunya, dificulta aquesta pràctica.

https://www.ccma.cat/324/la-importancia-de-lintesti-i-duna-microbiota-sana-en-la-prevencio-de-la-depressio/noticia/3234509/(Georgina Pujol).