Tots els serveis de la Fundació Ajuda i Esperança funcionen les 24 hores del dia cada dia de l’any

La Fundació Ajuda i Esperança va atendre l’any passat més de 40.000 trucades de persones que se sentien soles o tenien una conducta suïcida. El Telèfon de l’Esperança (93 414 48 48) s’ha consolidat com un dels recursos que més han utilitzat els adults en aquesta situació: 7 de cada 10 persones que hi van trucar tenien entre 35 i 65 anys i la majoria no tenien feina, estaven jubilades o rebien alguna prestació.

Segons el director general de la fundació, Enric Molist, en comparació amb el 2019 (abans de la pandèmia), el nombre de trucades ha crescut pràcticament un 10%:

«Hi ha un augment i estem convençuts que si el servei es conegués més hi hauria un increment encara molt més gran.»

Pel que fa a les problemàtiques ateses entre els majors d’edat, un 33% provenen de problemes de salut mental i un 30% de problemes relacionals. També s’han detectat consultes relacionades amb l’ansietat (13,33%), les addiccions o el dol, amb un 6% cadascuna. Molist insisteix també que la solitud no desitjada és «un factor de risc molt important». 

Atenció a les conductes suïcides 

El telèfon de prevenció del suïcidi (900 925 555) va rebre gairebé 6.000 trucades, sent el servei de la fundació on s’ha donat el creixement més important. La majoria, explica Molist, eren persones que ja havien intentat treure’s la vida anteriorment:

«Volem desmuntar el tòpic que la trucada al telèfon de prevenció del suicidi és una crida d’atenció i que realment no hi ha la voluntat. No és cert. Moltes de les persones que ens truquen han intentat llevar-se la vida els mesos anteriors o ho volen fer d’una manera immediata.»

Des de l’inici del servei el 2020, s’han detectat 86 trucades de suïcidi imminent o en curs i, en dos casos, les temptatives no només afectaven la persona atesa sinó que suposaven un perill per a la integritat d’altres.

Suport als més joves a través de WhatsApp

A banda, també hi ha un xat de suport emocional per a joves i adolescents d’entre 14 i 25 anys a través de l’aplicació WhatsApp. El projecte s’ha dut a terme en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, ja que -diu Molist- la col·laboració entre organismes públics i privats és vital en aquest camp:

«Si no demanen ajuda, no podem acompanyar les persones des del sistema públic, que és on hi ha els professionals que poden fer el tractament i el seguiment. És evident que el telèfon no serveix per fer un tractament, però serveix per escoltar, per al·lertar, per acompanyar, perquè la gent no se senti sola i per evitar inclús un suicidi.»

Des que es va posar en marxar l’estiu passat, al xat de WhatsApp s’han atès més de 670 converses: 7 de cada 10 eren noies i dones joves i la majoria encara viuen amb la família i, malgrat aquesta situació, no poden expressar les seves inquietuds, pors o malestars en el seu entorn.

Tots els serveis de la fundció, que compta amb 353 voluntaris, funcionen les 24 hores del dia cada dia de l’any.