És molt probable que un dia, un amic teu, un company de feina, un familiar o tu mateix, experimenti un problema de salut mental. No obstant això, la salut mental segueix sent un tema tabú a la nostra societat, envoltat de prejudicis, ignorància i por.

Què vol dir això de l’estigma?

L’estigma fa referència a l’atribució de qualitats negatives i despectives sobre un col·lectiu de persones, les quals passen a ser vistes, pensades i tractades a través d’un prisma construït a força de prejudicis i manca d’informació. Les persones amb problemes de salut mental som considerades imprevisibles, incapaces per treballar i prendre decisions, poc intel·ligents, febles i agressives. Estereotips tots que no es corresponen amb la realitat, però que influeixen en les actituds i comportaments que els altres tenen cap a nosaltres.

Aquest estigma i la discriminació com a conseqüència són la principal barrera que ens trobem per a la recuperació, el benestar i en definitiva, per tenir una vida plena i normalitzada.

Patim l’aïllament social: sovint tenim dificultats per parlar sobre la nostra salut mental per por a la incomprensió i de vegades som rebutjats o ignorats un cop ho manifestem.

Se’ns exclou de les activitats socials: estudiar, anar a comprar, llogar una casa, anar de vacances o unir-se a un club són coses a les quals de vegades no podem optar les persones amb problemes de salut mental per la discriminació que patim.

Tenim dificultats per aconseguir o mantenir una feina: si manifestem en una entrevista laboral que tenim un diagnòstic de salut mental, és probable que se’ns discrimini en la selecció i no aconseguim la feina, per la qual cosa de vegades hem d’amagar-ho. D’altra banda, alguns de nosaltres hem estat acomiadats per raó de tenir un trastorn mental.

Ens costa demanar ajuda: molts de nosaltres, per por a ser etiquetats, fins que no patim una crisi severa no acudim als serveis de salut mental, per la qual cosa la recuperació és més lenta i difícil.

Patim l’autoestigma: assumim els estereotips i prejudicis socials com a propis des que ens diagnostiquen i aquest autoestigma ens fa autolimitar-nos, tenir baixa autoestima o manca d’expectatives de recuperació.

Segons l’OMS, l’estigma per raó de salut mental és un problema global i la lluita per eradicar-lo ha de ser una prioritat en qualsevol societat democràtica i lliure.

Com d’estès està l’estigma?

El 28 % de la població general no entrevistaria per a una feina una persona amb un trastorn mental.

El 44,9 % dels familiars de les persones amb un trastorn mental no li llogaria un pis a una persona afectada.

El 18 % de la població considera que les persones amb malaltia mental són perilloses.

El 51 % de les notícies sobre la malaltia mental estan relacionades amb assassinats.

Mites que contribueixen a l’estigma

Mite: Els problemes de salut mental són estranys.

Realitat: Els problemes de salut mental són comuns, afecten 1 de cada 4 persones.

Mite:Les persones amb un trastorn mental no poden treballar.

Realitat: Probablement treballes amb algú que té o ha tingut un problema de salut mental.

Mite: No conec ningú amb un trastorn mental.

Realitat: Algú que coneixes o estimes ha passat o està passant per un problema de salut mental.

Mite: Les persones amb trastorn mental són violentes i imprevisibles.

Realitat: Les persones amb un trastorn mental no són més violentes que la resta de la societat.

Mite: La gent que passa per un problema de salut mental és diferent.

Realitat: Tots podem tenir un problema de salut mental igual que tots podem tenir malalties físiques.

Mite: Millor deixar la gent sola quan passen per un problema de salut mental.

Realitat: La persona que passa per una experiència així, majoritàriament desitja tenir la família, els amics i els companys al seu costat.

Mite: No hi ha res que pugui fer jo per ajudar algú amb un trastorn mental.

Realitat: Hi ha moltes coses que es poden fer per donar suport a una persona amb un trastorn mental.

Què pots fer per combatre l’estigma?

Tot i que no siguis una persona afectada per un trastorn mental, hi ha maneres molt simples d’actuar contra l’estigma i la discriminació.

1. Sobretot, escolta

Si algú et ve a explicar que està passant o ha passat per un problema de salut mental, no l’intentis evitar. El pas de demanar ajuda pot ser molt difícil de donar per l’altra persona. A més, no cal que diguis res si no saps què dir. Sovint un gest de suport com agafar la mà o una abraçada expressa molt més que les paraules.

2. Mantingues el contacte

Dóna-li temps. Algunes persones prefereixen un missatge al mòbil o un correu electrònic en comptes de parlar per telèfon o cara a cara. Demostrar de tant en tant que continues allà i que pot comptar amb tu pot ser de gran ajuda.

3. Informa’t per saber-ne més

Pots cercar més informació sobre els trastorns mentals. Si creus que necessites ajuda, la pots trobar a diferents serveis i suports.

4. Inicia una conversa sobre salut mental

Qualsevol persona pot experimentar un problema de salut mental. Per això, ser capaç de parlar-ne és important per a tots nosaltres. No has de ser un expert sobre el tema, només mostrar interès. Els nostres consells per iniciar una conversa et poden ser de gran ajuda.

5. Ajuda a combatre l’estigma

La salut mental ens afecta a tots. En conseqüència, tothom té la responsabilitat de contribuir en la construcció d’una comunitat mentalment saludable, que doni suport a la inclusió social i redueixi així la discriminació:

Aprèn a compartir fets i experiències sobre salut mental.

Alça la veu en protesta quan algú expressa prejudicis.

Continua donant suport a la gent quan estan passant per una època mentalment inestable.

No etiquetis ni jutgis les persones amb trastorn mental, tracta’ns amb respecte i dignitat com faries amb qualsevol persona.

No ens discriminis quan participem en tasques domèstiques, laborals, accions comunitàries… o qualsevol iniciativa en què decidim contribuir.

Parla obertament de la pròpia experiència en primera persona o com a amic, familiar o simplement com a ciutadà que se’n preocupa. Com més amagat estigui el problema, més es perpetuarà la creença que el trastorn mental és vergonyós i necessita ser encobert.

Font: https://obertament.org/ca/salut-mental-i-discriminacio/estigma-i-discriminacio