Trastorn obsessiu-compulsiu

1 Què és el TOC –trastorn obsessiu compulsiu?
2 Criteri diagnòstic DSM
3 Criteri diagnòstic CIE
 
Què és el TOC –trastorn obsessiu compulsiu?
El trastorn obsessiu-compulsiu inclou pensaments ansiosos o rituals que creuen són impossibles de controlar. Si pateix aquest trastorn pot trobar-se atrapat per imatges o pensaments persistents i no desitjats o per la urgent necessitat de realitzar certs rituals.

És possible que la persona s’obsessioni pels gèrmens o la brutícia, per la qual cosa es rentarà les mans una i una altra vegada o sentir-se ple de dubtes i amb la necessitat de verificar les coses repetides vegades. També són comuns els pensaments freqüents de violència i por a ferir a persones properes. Pot passar-se molt de temps tocant o contant objectes o sentint-se preocupat per l’ordre o la simetria, àdhuc venir al cap pensaments de realitzacions d’actes sexuals que li resultin particularment repugnants o ésser atacat per pensaments que van en contra de les pròpies creences religioses.
Aquestes imatges o pensaments s’anomenen obsessions i els rituals que es realitzen per intentar prevenir-los o desfer-se’n d’ells, compulsions. No existeix plaer en la realització dels rituals, tan sols un alleujament de l’ansietat que, per altra banda, creix quan no es duen a terme.
“No podia fer gairebé res sense rituals que envaïen cada aspecte de la meva vida. La necessitat de controlar-ho tot s’havia apoderat de mi. Havia de rentar-me el cabell tres vegades seguides en lloc d’una perquè tres era un número de bona sort i l’u, no. No podia llegir a la velocitat normal degut a que havia de comptar les línies de cada paràgraf. Quan connectava l’alarma per les nits havia de fer-ho en un número que sumats els seus dígits no resultés un “mal” número.
“L’acte de vestir-me als matins també era ben dur doncs tenia una rutina i si no la seguia em posava ansiós i havia de tornar a vestir-me. Tenia por de que, de no fer-ho així, els meus pares moririen. També tenia el pensament terrible que podia fer mal o ferir als meus pares; sé que era completament irracional, però allò generava més ansietat i més comportament sense sentit. El temps que invertia en rituals, me’l restava per fer quelcom importants per a mi. Sabia que els rituals no tenien cap mena de sentit i m’avergonyia d’ells, però no podia controlar-los.
No és rar que moltes persones sanes s’identifiquin amb alguns dels símptomes esmentats anteriorment , com pot ésser comprovar si s’ha apagat el forn diverses vegades abans de marxar de casa. Però per a les persones afectades amb el trastorn obsessiu-compulsiu, aquestes activitats ocupen al menys una hora al dia, són molt estressants i interfereixen amb la vida quotidiana de l’individu.
La majoria d’adults amb aquests trastorns reconeixen que la seva actitud no té cap mena de sentit, si bé no poden controlar-la. Algunes persones, particularment nens, és possible que no se n’adonin de que el seu comportament no és comú.
Els trastorns obsessiu-compulsius afecten aproximadament a 3,3 milions d’adults en tot el món i es presenten per igual en homes i en dones; generalment, apareix en la infantesa, adolescència i durant els primers anys de la maduresa. Un terç dels adults amb aquest trastorn diuen haver experimentat els primers símptomes quan eren nens. El curs de la malaltia és variable—els símptomes es poden presentar i després desaparèixer, podent minvar al llarg dels anys, o bé poden agreujar-se. Les investigacions suggereixen que aquest trastorn podria presentar-se en l’àmbit familiar.

CRITERIS DEL DSM-IV PEL DIAGNÒSTIC DEL TRASTORN OBSESSIU-COMPULSIU.

A. S’acompleix per a les obsessions i les compulsions:

Les obsessions es defineixen per 1, 2, 3 y 4:

1. pensaments, impulsos o imatges recurrents i persistents que s’experimenten en algun moment del trastorn com intrusos i no adients, ocasionant ansietat o malestar significatiu
2. els pensaments, impulsos o imatges no se redueixen a simples preocupacions excessives sobre problemes de la vida real
3. la persona intenta ignorar o suprimir aquests pensaments, impulsos o imatges, o bé intenta neutralitzar-los mitjançant altres pensaments o actes
4. la persona reconeix que aquests pensaments, impulsos o imatges obsessius són producte de la seva ment (i no venen imposats com en la inserció del pensament)

Les compulsions es defineixen per 1 y 2:

1. comportaments (p. ex., rentar-se les mans, ordenar objectes, comprovacions) o actes mentals (p. ex., resar, contar o repetir paraules en silenci) de caràcter repetitiu, que el individu es veu obligat a realitzar com a resposta d’una obsessió o segons certes regles que ha de seguir estrictament
2. l’objectiu d’aquests comportaments o operacions mentals és la prevenció o reducció del malestar o també la prevenció d’algun esdeveniment o situació negativa; si més no, aquests comportaments o operacions mentals o bé no estan connectats de forma realista amb allò que pretenen neutralitzar o prevenir o bé resulten clarament excessius

B. En algun moment del curs del trastorn, la persona ha reconegut que aquestes obsessions o compulsions resulten excessives o irracionals
Nota: Aquest punt no és aplicable als nens.

C. Les obsessions o compulsions provoquen un malestar clínic significatiu, representen una pèrdua de temps (suposen més d’una hora al dia) o interfereixen  marcadament amb la rutina diària de l’individu, les seves relacions laborals (o acadèmiques) o la seva vida social.
D. Si hi ha un altre trastorn, el contingut de les obsessions o compulsions no es limita a la persona (p. ex., preocupacions pel menjar en un trastorn alimentari, arrencar-se els cabells en la tricotil·lomania, inquietud per la pròpia aparença en el trastorno dismòrfic corporal, preocupació per les drogues en un trastorn per consum de substàncies, preocupació per creure que s’està patint una malaltia greu en la hipocondria, preocupació per les necessitats o fantasies sexuals en una parafília o sentiments repetitius de culpabilitat en el trastorn depressiu major).
E. El trastorn no es degut als efectes fisiològics directes d’una substància (p. ex., drogues, medicaments) o d’una malaltia mèdica.

Especificar si:
 Amb poca consciència de malaltia: si, durant la major part del temps de l’episodi actual, l’individu no reconeix que les obsessions o compulsions són excessives o irracionals.

CRITERIS CIE-10 PEL DIAGNÒSTIC DE TRASTORN OBSESSIU- COMPULSIU.

La característica essencial d’aquest trastorn és la presència de pensaments obsessius o actes compulsius recurrents. Els pensaments obsessius són idees, imatges o impulsos mentals que irrompen una i una altra vegada en l’activitat mental de l’individu, d’una forma estereotipada. Acostumen a ser sempre desagradables (pel seu contingut violent o obscè, o simplement perquè són percebuts com sense sentit) i el que els pateix acostuma a intentar, generalment sense èxit, a resistir-s’hi. Són, si més no, percebuts com pensaments propis, malgrat són involuntaris i sovint repulsius.
Els actes o rituals compulsius són formes de conducta estereotipades que es repeteixen una i una altra vegada. No són plaents per sí mateixos, ni tampoc donen lloc a activitats útils per sí mateixes. Pel malalt tenen la funció de prevenir que succeeixi un fet objectivament improbable. Acostumen a tractar-se de rituals per a conjurar el que un mateix rebi mal d’un altre o el pugui produir a altri. Sovint, si bé no sempre, aquest comportament és reconegut pel malalt com sense sentit o eficàcia i fa repetits intents per tal de resistir-s’hi. En cas de llarga evolució, la resistència pot haver quedat reduïda a un nivell mínim. Quasi sempre està present un cert grau d’ansietat. Existeix una íntima relació entre els símptomes obsessius, en especial pensaments obsessius, i la depressió. Els malalts amb aquest trastorn tenen sovint símptomes depressius i en malalts que pateixen un trastorn depressiu recurrent (F33.-) també sovint es presenten pensaments obsessius durant els seus episodis de depressió. En ambdues situacions, l’augment o la disminució en la gravetat dels símptomes depressius s’acompanyen, generalment, per canvis paral·lels en la gravetat dels símptomes obsessius.
El trastorn obsessiu-compulsiu és tan freqüent en homes com en dones i la personalitat bàsica acostuma a tenir trets anancàstics destacats. El començament es situa habitualment en la infància o al principi de la vida adulta. El curs és variable i, en absència de símptomes depressius significatius, tendeix més a l’evolució crònica.

Pautes pel diagnòstic

Per a un diagnòstic definitiu els símptomes obsessius, actes compulsius o ambdós han d’estar presents i ser un motiu important d’angoixa o d’incapacitat durant la majoria dels dies al menys durant dues setmanes successives.

Els símptomes obsessius han de tenir les característiques següents:

a) Són reconeguts com pensaments o impulsos propis.

b) Es presenta una resistència ineficaç a com a mínim un dels pensaments o actes, malgrat ni hagin altres als que el malalt ja no es resisteixi.

c) La idea o la realització de l’acte han de ésser en sí mateixes plaents (el simple alleujament de la tensió o ansietat no ha de considerar-se plaent en aquest sentit).

d) Els pensaments, imatges o impulsos han d’ésser repetitius i molestos.

Inclou:
Neurosi obsessiva-compulsiva.
Neurosi obsessiva.
Neurosi anancàstica.

Amb predomini de pensaments o ruminacions obsessives:

Poden prendre la forma d’idees, imatges mentals o impulsos a actuar. El seu contingut és molt variable, si bé s’acompanyen quasi sempre de malestar subjectiu. Per exemple, a una dona li pot turmentar la por a no poder resistir en un moment donat l’impuls de matar al seu fill estimat, o per la qualitat obscena o blasfema i aliena d’una imatge mental recurrent. A vegades les idees són simplement banals al voltant d’una inacabable i quasi filosòfica consideració d’alternatives imponderables. Aquesta consideració indecisa d’alternatives és un element important en moltes altres ruminacions obsessives i sovint s’acompanya d’una incapacitat per a prendre decisions, fins i tot les més trivials, però necessàries en la vida quotidiana.
La relació entre ruminacions obsessives i depressió és particularment íntima i s’escollirà el diagnòstic de trastorn obsessiu-compulsiu només quan les ruminacions apareixen o persisteixen en absència d’un trastorn depressiu.

Amb predomini d’actes compulsius (rituals obsessius):

La majoria dels actes compulsius es relacionen amb la neteja (en particular el rentat de les mans), amb comprovacions repetides per tal d’assegurar-se de que s’ha evitat una situació potencialment perillosa, o amb la pulcritud i l’ordre. En la conducta manifesta rau, generalment, una por a ser objecte o motiu d’un perill i el ritual és un intent ineficaç o simbòlic de conjurar aquest perill. Els rituals compulsius poden ocupar moltes hores de cada dia i acostumen a acompanyar-se a vegades d’una marcada incapacitat de decisió i d’un alentiment. En conjunt, són tan freqüents en un sexe com en l’altre, si bé el rentat de mans ritual és més freqüent en dones i l’alentiment sense repeticions en homes.
Els rituals estan menys íntimament relacionats amb la depressió que els pensaments obsessius i responen amb més facilitat a les terapèutiques de modificació del comportament.

Amb barreja de pensaments i actes obsessius:

La majoria dels malalts amb un trastorn obsessiu-compulsiu presenten tant pensaments obsessius com compulsions. Aquesta subcategoria ha d’ésser utilitzada quan ambdós són igualment emprats, cosa freqüent, si bé és útil especificar només un quan es fa avinent amb claredat doncs pensaments i actes poden respondre a tractament diferents.

*  Nota: La informació facilitada en aquest portal és tan sols de caràcter orientatiu. Recordeu que únicament el professional de la salut està capacitat per a realitzar un diagnòstic.

Fonts:
NIMH (Institut Nacional de la Salut Mental)
DSM- IV (Associació Americana de Psiquiatria)
CIE -10 (Organització Mundial de la Salut)