«La família ha de considerar-se també com a usuària de la xarxa d’atenció a la salut mental», aquesta ha estat una de les principals conclusions de l’estudi elaborat per la consultora Epirus per encàrrec del Departament de Salut, que es va presentar el divendres 8 de febrer a la Casa del Mar de Barcelona a la jornada «L’atenció a les famílies en l’àmbit de la salut mental». L’estudi «Necessitats d’atenció de les famílies de persones amb malaltia mental greu i/o addiccions des de la xarxa d’atenció sanitària» aposta perquè les famílies rebin una atenció i disposin d’una cartera de serveis específica, més enllà de l’atenció que rep la pròpia persona afectada pel trastorn mental. Una de les qüestions destacades són la necessitat de millorar la coordinació entre els diferents dispositius d’atenció a la salut mental, incloent les associacions de familiars.
L’estudi, realitzat durant el 2009, va utilitzar grups focals de familiars i professionals com a mètode per a la recollida d’informació, que van permetre identificar les necessitats d’atenció a les famílies i plantejar propostes per a la millora. Mitjançant grups d’experts,en una segona fase es va elaborar una cartera de serveis d’atenció a les famílies on s’identifiquen propostes i línies de treball concretes. L’estudi destaca que «és clau que les famílies tinguin un paper essencial en el procés de cura i se senten acompanyades en aquesta tasca».
Aquestes són algunes de les qüestions que es van posar damunt la taula durant la jornada, coorganitzada pel Departament de Salut i la Federació Salut Mental Catalunya a la Casa del Mar, que es va omplir de gom a gom amb professionals de tots els àmbits que atenen la salut mental i familiars i persones amb problemes de salut mental.
L’exposició de l’estudi i les seves conclusions va anar a càrrec d’Eulàlia Masachs, la qual va manifestar que «aquest treball ha posat de relleu la manca de recursos i dispositivus asssistencials i comunitaris de rehabilitació, però sobre tot les dificultats de relació entre professionals i famílies, el paper actiu que la família vol tenier en la cura del pacient, i la funció d’ajuda i suport de les associacions de familiars».
A continuació, també es va presentar l’estudi «Itineraris en salut mental. Les necessitats dels usuaris i les seves famílies en el procés terapèutic», el resultat d’un treball de síntesi de les recerques realitzades l’any 2009, on s’incloia la relació entre les persones usuàries i professionals en l’àmbit de la salut mental. Aleix Caussa, codirector d’Spora Consultoria Psicosocial, va explicar la detecció de situacions compartides entre els usuaris i les seves famílies en el marc del circuit sociosanitari, i va concloure amb les quatre necessitats més rellevants del col·lectiu: més tracte i menys tractament, la gent necessita conèixer i situar-se en una experiència de salut mental, necessita entendr el tractament i també la xarxa sanitària, tot això per aconseguir un procés de recuperació exitós.
Aquesta primera taula es va tancar amb la presentació de la «Cartera de serveis d’atenció a les famílies desde la xarxa pública». Josep Ramos, assessor del Pla director de salut mental i addiccions, donar a conèixer les parts del procediment que cada dispositiu assistencial per l’atenció a la família hauria de tenir.
La segona taula va servir per explicar diverses experiències d’atenció i suport a les famílies de la Federació Salut Mental Catalunya: el programa de formació Prospect, un programa europeu d’apoderament basat en el treball amb professionals, familiars i persones amb problemes de salut mental , i el programa de Formació per a la dinamització de Grups d’Ajuda Mútua (GAM). També es va presentar el Programa PROENFA (Programa d’Entrenament i capacitació per a familiars i cuidadors de persones amb trastorns mentals greus) a càrrec del Dr. Emilio Rojo, psiquiatre i responsable dels dispositius de Benito Menni CASM al Vallès Oriental. El doctor Rojo va donar una visió crítica de la situació dehttp://www.salutmental.org/2013/02/11/la-familia-com-a-usuaria-de-xarxa-de-salut-mental/ perill de la salut mental en l’actualitat per diverses raons: l’estigma, la manca de pressupost, la diversitat de models d’actuació i l’absència de polítiques públiques fortes per no ser un grup de presió potent. «Entre el 40 i el 90% de les persones amb trastorn mental viu amb familiars, els quals esdevenen el suport físic i emocional del pacient», va destacar el doctor.
La jornada va estar inaugurada per Cristina Molina, directora del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut; i Xavier Trabado, president de la Federació Salut Mental Catalunya. «El Pla director de salut mental i addiccions planteja un model d’atenció sociocomunitària on la família té un paper capdal, com a cuidadora però també com a usuaria de la xarxa, per la qual cosa vam definir un acartera de serveis de suport a la família», va remarcar Cristina Molina. En la clausura van participar Marta Abella, gerent de Relacions Institucionals d’Astrazeneca Catalunya; Mercè Martín, vicepresidenta de la Federació Salut Mental Catalunya; i Carme Canela, directora de Serveis Territorials de Barcelona del Departament de Benestar Social i Família. Aquesta última va felicitar la xarxa associativa perquè «gràcies a les activitats i jornades de les entitats, s’està conseguint que la societat parli de la salut mental, però sobretot, des d’una vesant positiva».
Font : http://www.salutmental.org/2013/02/11/la-familia-com-a-usuaria-de-xarxa-de-salut-mental/ (SANDRA SALVADOR).