Entrevista a Xavier Trabado, president d’Obertament

1.- ‘Obertament’ va néixer aquest estiu per lluitar contra l’estigma de la salut mental. Com i perquè va néixer aquesta campanya?

Les persones amb problemes de salut mental poden patir, a més de les discapacitats i dificultats d’integració derivades de la malaltia, les conseqüències de l’estigma de la salut mental: l’exclusió social pel que fa a oportunitats, al treball, a l’habitatge, i, en definitiva, a participar en la societat com a ciutadans de ple dret.

Totes les administracions, des de l’ONU a Europa i la Generalitat, han definit la lluita contra l’estigma en salut mental com una de les prioritats essencials per l’abordatge adequat de les problemàtiques derivades de la salut mental. Tot i aquestes prioritats «oficials», a Catalunya feia falta, com s’ha fet en altres països, disposar d’una programa global per abordar la problemàtica de l’estigma en salut mental.

Així doncs, al desembre de 2010 neix Obertament constituïda pels principals agents socials del sector de la salut mental que unifiquen esforços i objectius per acabar amb l’estigma a Catalunya: ADEMM (associació de persones usuàries), FECAFAMM (federació de familiars i usuaris), Fòrum Salut Mental, la Unió Catalana d’Hospitals i el Consorci de Salut i Social de Catalunya (entitats proveïdores de serveis). Des de llavors, ha hagut un treball previ de mesos de la posada en marxa del projecte i de definició de les línies d’actuació a realitzar durant els propers quatre anys.

Obertament és més que una campanya de comunicació puntual. És un projecte amb un abast molt ampli, que contempla accions locals i de sensibilització que ens permetin arribar amb el nostre missatge de normalització a les escoles, les empreses, les persones afectades i les seves famílies, el personal dels serveis de salut i social, els mitjans de comunicació i la societat en general de forma més directa i creïble.

2.- Quin balanç feu d’aquests primers mesos de campanya?

El nostre balanç és molt positiu. El més rellevant és el grup de persones voluntàries que s’ha aglutinat en el projecte i que ja han començat a fer de portaveus en mitjans i en actes socials. Els mitjans de comunicació han publicat reportatges i entrevistes amb els portaveus i representants institucionals d’Obertament amb l’objectiu d’oferir una imatge normalitzada del col·lectiu, ajudant a trencar amb els estereotips i prejudicis que envolten els trastorns mentals.

L’anunci del llançament del projecte ha sortit a diaris, ràdios i televisions catalanes gràcies a la col·laboració que hem establert amb molts d’ells. També ha estat al carrer, gràcies a la cessió d’espais públics per part de l’Ajuntament de Barcelona, als espais publicitaris de TMB (metro i autobusos) i en multitud de poblacions gràcies a l’activitat de les nostres associacions o entitats en els territoris de Catalunya.

3.- Una característica d’aquesta campanya és que les pròpies persones afectades s’encarreguen de les tasques de sensibilització. Com aconseguiu això?

La nostra primera tasca és crear les condicions per a que les persones amb una problemàtica de salut mental esdevinguin protagonistes d’aquest canvi. Per això estem treballant amb un grup de persones voluntàries que vulguin ser la veu d’Obertament: que esdevinguin portaveus per donar a conèixer la seva experiència i mostrar una visió real de les persones amb problemes de salut mental; que detectin i denunciïn situacions i informacions discriminatòries; i que siguin els encarregats de formar a diferents col·lectius sobre l’estigma de la salut mental i les seves conseqüències. Per aquest motiu, des del setembre estem formant un grup de persones que encapçalaran els primers equips d’Obertament.

4. Les Administracions són prou sensibles amb el col·lectiu de persones amb problemes de salut mental? Quines són les principals demandes que adreceu als poders públics?

És evident que l’estigma ha provocat al llarg de la història una manca de sensibilitat al voltant de les problemàtiques de salut mental en les diferents administracions. Això ha generat el que anomenem dèficit històric en salut mental. Només cal recordar que la salut mental no entra plenament en l’àmbit de la sanitat pública fins a finals dels 80 i les mancances evidents que encara tenim en l’àmbit dels serveis socials, suport escolar o en l’àmbit de la inserció laboral. Afortunadament, els darrers 20 anys s’ha fet un canvi important especialment en l’entorn sanitari.

Les nostres demandes son continuar avançant de forma decidida per reduir aquest dèficit històric en els diferents àmbits (sanitari, social, laboral o educatiu). D’altra banda, en les problemàtiques de salut mental es fa imprescindible un abordatge molt integral i transversal que requereix de mecanismes de coordinació que avui encara no existeixen. No es pot donar d’alta de l’àmbit sanitari a una persona que ha estat ingressada per una problemàtica greu sense preveure alhora quin suport necessitarà en l’àmbit social o laboral.

D’altra banda cal esmentar la bona acollida que el programa Obertament ha tingut entre totes les administracions implicades; hem tingut el suport ferm i decidit de l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la Generalitat a través del Departament de Benestar Social i Família i el Departament de Salut. També cal esmentar el suport econòmic que hem rebut de l’Obra Social de «la Caixa» que ha estat fonamental per poder iniciar l’activitat del programa.

5.- Tenint en compte que ‘Obertament’ és una iniciativa pionera a Catalunya, teníeu referents d’altres països en la lluita contra l’estigma de la salut mental? Què n’heu après?

En les dues últimes dècades s’han desenvolupat algunes campanyes antiestigma, com ara Time to Change a Anglaterra, See Me a Escòcia o Like Minds, Like Mine a Nova Zelanda, experiències que estan obtenint resultats força positius en el canvi de percepcions, actituds i comportaments en la societat d’aquests països.

Hem analitzat aquestes campanyes, recollint les millors pràctiques per identificar principis bàsics i les accions més exitoses, per tal de definir les línies estratègiques d’Obertament. Entre d’altres coses, hem aprés que tot projecte que plantegi canvis de llarga durada, a més de campanyes de sensibilització, ha de promoure el contacte i la interacció, en primera persona, de persones amb i sense problemes de salut mental en activitats compartides. D’altra banda, també destaquem de l’experiència d’aquests projectes la importància de poder mesurar els canvis que es vagin produint fruit de la posada en marxa d’Obertament.

http://www.tercersector.cat/noticia.asp?id=862&rel=%7BFA5AE809-D496-4B0B-BC07-A007B64D3BD4%7D